LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Una vegada hi havia un home tan, però tan ric, que un dia va quedar encegat per l’or. Vivia envoltat d’abundància i opulència, però no ho vivia. S’acompanyava dels productes més exclusius i exòtics que podia comprar el seu gran cabal, però no podia gaudir-los de veritat.

Aquest home tenia un secretari. El secretari era un home humil, que vivia en una casa petita però acollidora, i que gaudia llegint els diumenges, assegut en una vella i foradada butaca (això només quan podia arribar a fi de mes, clar). El pobre home es veia obligat a gestionar cada dia la hisenda del seu cap i havia de presenciar la dilapidació contínua i desmesurada de la seva fortuna: un casalot aquí, un cotxe per allà… Cada dia havia de tornar a la seva penúria, a la seva vida de pobresa, amb el record de les noves i luxoses adquisicions de l’home ric. A vegades, somiava ser el propietari de tan abstracta riquesa. Treballava cada dia, amb un esforç que podria semblar fútil, amb l’objectiu d’arribar a assolir la posició desitjada.

Un cop plantejada aquesta situació, només queda preguntar-nos: qui dels dos homes és el més feliç? L’home ric, que no sap el que té; o el secretari, que és pobre i que somia amb el que pot arribar a obtenir?